Sincerament ha estat un degoteig i he badat una mica massa, però com que les gallines ja començaven a ser velles pensava que era una bona forma d’aprofitar-les… o que algú les aprofités!
Les darreres pluges van espatllar la porta del galliner i ràpidament les gallines van acostumar-se a campar per la parcel·la. Al no tenir-la vallada temíem que s’escapessin però tan sols les hem agut de recollir fora de casa un parell de cops. Així doncs, donat que les gallines començaven a ser velletes i el galliner estava fet una ruïna per els aiguats varem decidir deixar-les campar. Cada dia al dematí sortien, menjaven herba, el gall perseguia al personal, etc i quan el sol marxava es recollien soletes al galliner per a passar la nit. Durant pràcticament dos mesos les gallines van millorar molt! Tenien el plomatge molt més lluent i tupit, se les veia felices!
Un matí faltaven tres gallines, una setmana i mitja després ha desaparegut el gall. Atribuïm que la guilla (o guineu) ha fet passada per el galliner, de fet el gall mai ha marxat d’aquí… una llàstima que hem perdut les gallines però com a mínim, en arribar al fi de la seva vida útil, algú les ha aprofitat. Ja ens les estàvem mirant amb ullets per posar-les al caldo però algú hi ha passat abans!
No tot és dolent, ara podrem reparar tranquil·lament el galliner i netejar-lo com cal sense patir que el gall ens ataqui o les gallines marxin. Així que comencem a pensar en la reforma del galliner, que en volem aconseguir i com el fer-ho. A més, amb l’experiència que hem tingut amb les gallines, tenim noves idees de com organitzar-lo, de quina quantitat en volem, etc…
