Les gallines a l’hort ecològic

Fa molt de temps que teníem ganes d’incorporar bèsties a la nostre família, per si no en teníem prou amb dues nenes! XD Les primeres en incorporar-se han estat les gallines i les raons son variades, tot i que es poden resumir en una sola frase: Les gallines son un element d’una cadena totalment tancada dins l’hort ecològic.

Que vull dir amb això? Dons que les gallines necessiten ben poca cosa i el seu manteniment en realitat és mínim tant en esforç com en diners, a més en retornen els esforços multiplicats ja que pràcticament tot el que surt del galliner es fàcilment aprofitable en l’hort o la cuina, a saber:

Necessitats:

• Un lloc on dormir: He optat per habilitat el antic galliner, tot i que té moltes goteres i quan plou queda totalment enfangat.  Com que és un lloc totalment deficitari en curt, mitjà termini les traslladaré a un galliner petit d’exterior amb una bona tanca on puguin campar.  També queda pendent un galliner transportable per a traslladar-les a les diferent parts de l’hort per a que des-parasitin i abonin la terra.  Amb tot les gallines necessiten poc espai, un lloc sec i ventilat i a ser possible un lloc on sortir a picotejar una mica.
• Menjar:  Un sac de pinso per a gallines ponedores de 40 kilograms ens costa uns 12€ i dura (per quatre gallines i un gall) uns més i mig.  Ens han desaconsellat donar res més, perquè després tenen cagarrines, s’ha de saber que poden i que no poden menjar (per exemple enciam si, tomàquets no) i com que jo no ho se per el moment tan sols els hi dono pinso.
• Palla: Una bala de palla “petita” costa uns 3€ i ens serveix per a fer el “llitet” a les gallines, escampar una mica per el galliner per a poder-lo netejar millor (amb un rasclet t’endús la palla i la gallinàcia i queda tot força net).  A més ens serveix per a fer la cobertura de l’hort.

I en podem treure:

• Els ous clar! Un ou per gallina i per dia.  Alguns els donem i d’altres els venem de manera que financem part de les despeses en pinso i palla.  Realment és nota diferència de gust amb els ous de botiga, sobretot en fer ou dur!
• La palla bruta de gallinàcia s’envà directe al compostatge amb la qual cosa aportem un adopt de primera qualitat i que després incorporarem al nostre hort.  Jo faig neteja un cop al més aproximadament i s’en treu força quantitat.
• De tant en tan matem algun gall o gallina, amb la qual cosa tenim carn de primera.  La veritat és que costa molt poc de fer! Després us explico com ho fem.
• Si les baixem a l’hort i les mantenim dins d’un espai controlat (que no vagin cap a les verdures!) ens des-parasiten l’hort de tota mena de cuques (formigues, cucs de filferro, etc) i a més ens l’adoben amb els seus excrements, per tant feina rodona!  Aquest és un lloc amb quantitat de fotografies sobre galliners portables on hi podeu treure idees per a fabricar-vos un vosaltres mateixos.
  

  Galliner per l'hort

• Tot i que nosaltres no les aprofitem hi ha gent que aprofita les plomes per fer coixins i varis utensilis.

Com podeu veure, per molts pocs caler (menys de 10€ al mes) i poca feina (anar a recollir els ous, reposar menjar i aigua de forma diària i un cop al més fer neteja) en trèiem partit per tot arreu, des de l’hort en forma de des-parasitació i adob fins a la cuina en forma d’ous i carn. Tota una meravella!

Matar els pollastres

Realment és molt senzill i no es triga gaire estona en matar un pollastre.  Hi ha gent que els hi trenca el coll amb un gest, d’altres els lliguen cap per vall de les cames i els hi fan un tall al coll, jo he optat que un mètode ràpid i segur… una destral.  Després de que deixi de corre i saltar (el millor és ficar-lo en una galleda per a que no corri i ho embruti tot de sang) l’escaldem amb aigua pràcticament bullint i es desploma (així les plomes surten molt fàcilment de forma manual), tan sols vigileu no escaldar-lo gaire perquè s’us pot coure una mica.

Finalment cal buidar-lo de les vísceres, obrint per el mig de les costelles i vigilant molt de no trencar la fel ja que és extremadament amargant i si us taca la carn del pollastre ja no hi podreu treure el gust!  Aquest procés és tota una lliçó d’anatomia on més d’un (com jo) aprendrà moltes coses (sort que la dona ja tenia experiència en buidar conills perquè jo ja no sabia identificar ni la meitat dels òrgans!) I ja el podreu cuinar o congelar.  Tot el procés en menys d’una hora el teniu fet.

En resum, ja esteu trigant massa en possar un galliner en el vostre hort, per petit que sigui!